Els de P3 a la vetlla de nadal de maig. Els mossos vénen amb la Mask-Cat i fem país. La iaia, des que va tornar del sud, la tenim enajená. En Leo Da Vinci havia nascut a Oix. El riu FLuvià el va portar fins a Itàlia. Descobrim que la ruda és la flor nacional de Lituània. Muntem un playback amb una cançó dels Dover per a recaptar fondos per a la fabricació de la Mask-Cat. Enajenaos, aburríos y cansaos.
Desconfinament. Fase Ú {1}. Dies Sis i Set {6 & 7}.
Siri! Què fan els nens de P3 aquí?!?! Ja és època de menjar castanyes? No. Avui és la vetlla de nadal de maig. Què dius? Que som a 24 de maig. Però no hi haurà missa del gall, que les esglésies encara no poden obrir. Avui el sol surt a les 6.19 i es pon a les 21.11. Anem guanyant llum. Tota la que tu no tens. A Honolulú tindran una màxima de 28 graus i una mínima de 22, amb un 13% de probabilitats de pluja, una humitat del 75% i vent de 8 kms/h. Refrescarà una miqueta, avui, abriga’t bé. Vaja, no podré anar a fer surf.
Obro finestres, plis-plas, plis-plas. Aixeco persianes, carrac-carrac-carrac-carrac. Hauria de posar-hi oli. La tramuntaneta de 8 kms/h és freda i se’m fa diminuta. El carrer està ben ennenucat. En Borja ja va ben guarnit per fer el seu entrenament carrer amunt, carrer avall. En Cópan el Tik-Tokeja. Enfoca bé el Garmin d’en Borja. Intento que no em vegin. Ei! Ei! Hem de parlar, avui! Sí. A quina hora quedem? A la de sempre. Val. Val. En Cópan s’emociona. Flipas-con-la-gente-que-me-lo-disse-son-un-montón-un-montón-un-montón. D’acord Cópan. I la Cuca? A la seva, amb la visa a tres pobles més enllà. Constato que el matrimoni funciona de puta mare. Vigorèxia + apèndix de consum + tik-tokero. Família de la post-modernitat. No hi ha diners per a divorcis però sí per comprar l’últim conga.
Rosa d’abril, morena de la serra, de Montserrat…. El fiambre ja s’ha despertat. A veure si amb en Borja, que té tota la col·lecció de vinils de l’Orfeó Català, li trobem una versió més punk.
Surto a la terrassa.
El sol em mira de reüll.
El cel no gosa mirar-me.
El til·ler em dona l’esquena.
Què! No saludem, avui?!?
Ho fem eufòricament. És el que té el desconfinament.
Encenc el piti.
Algú estossega.
La puta d’oros! El marduix! M’ha sortit de la lliga antifumadors. Bon dia preciós, com ha anat la nit? S’estarrufa. Mou les espatlles per posar-se bé el body. S’empolsa les galtes. Es pinta els llavis de groc fosforito. Es posa una mica de rímel. Se m’ha fet gran, el marduix. Ja no és aquell infant tan feble. Des que ho menja tot ecològic, a la pedra, i li faig truites de clara d’ou… I ara se li dona per vestir-se de drag queen. Ep, que jo tinc la ment oberta i penso que tothom ha de ser com és. No, no fumo tant. Sí, em crec en Byung-Chul Han. El plaer se sacrifica al propòsit més elevat de la pròpia salut. Les neurones es queden sense fer la sinapsi. La del plaer està de dol. La del propòsit, al final del carrer amb el grup de Falun Gong.
És insuportable viure en un món on tothom va a la seva menys jo.
Jo,a la meva, kontxu.
L’esmorzar és l’àpat més important del dia.
La pròpia salut en algun calaix de la cuina.
Tranquimacín 0,50.
Prozac.
Oxicodona.
Aprofito el suc de taronja per posar-hi una pasti de Redoxon Complex batejat amb cloroquina.
No tinc gaire gana, però he de menjar!
Trec el xai que em van dur els amics musulmans per celebrar el final de Ramadán.
Xaieja una mica. S’haurà de disfressar.
Tot s’ajunta, avui! Vetlla de nadal i final de Ramandán.
Encenc el forn de coure ceràmica.
Poso el xai sencer a dins.
Al cap d’un minut, me’l torna rostidet, amb una salseta de xalotes, pastanagues tallades grollerament, ceba a llunes i cabesses d’all tallades per la meitat. Una mica de romaní. Una mica de farigola. Un bon raig de negre del Penedès. Xup-xup, xup-xup. Una picada d’avellanes, all i julivert, brou de gallina i pa fregit amb oli d’oliva extra verge. Salpebrar-ho tot abans, sapastre!
Quina oloreta.
El parteixo en quatre: per al marduix i per a mi. Els altres dos, al congelador. Vés a saber si no podrem sortir mai més.
Marduix! Mut i a la gàbia! No diguis a ningú que tenim xai al congelador!
A Tòquio són les 17.14.
Ja tenim part del dia fet. Me’n vaig cap al despatx. He d’escriure el capítol del desconfinament d’avui. Hi ha moltíssima gent que l’espera. Miro les estadístiques de wordpress. De 123.987 seguidors que tinc, un se’l llegeix cada dia. M’emociono i m’altero. Em prenc un tranquimacín de 0,25, a veure si fa el seu efecte. Rectifico. De 2 seguidors que tinc, només un se’l llegeix cada dia. Jo. Però jo l’espero, el post de cada dia. Per això soc seguidor del meu blog.
Siri! Quina música tenim per a aquest finde? En bucle. Una selección con las canciones que siempre tienes en la cabeza. Tinc ganes de saber quines són. Play. Doncs sí, A Mi Manera. Són les cançons que dec tenir en algun raco del meu subconscient o de l’inconscient. He d’anar a veure el psiquiatre. Urgentment. Que tenia visita el mes de febrer però amb tot l’enrenou -no sé quin-, però amb tot l’enrenou no hi he tornat més.
Obro word. L’ordinador em veu ros amb ulls blaus. Se’m presenta en noruec. Siri! Què li has dit al word? Vol que li faci unes miques de pessigolles pels menús desplegables. Intuïció. Språk. Deu ser idioma. Eureka! Se’m posa en espanyol mexicà. Intuïció. Güey. Ole. Eureka de nou. El poso en català central oriental. Be Here Now sona. Apreto la tecla de majúscules.
Vessinuuuu, vessinuuu… Crits de desesperació. La veïna xafardera de davant. Batí de mig temps rotllo última geisha. Treu el cap per la finestra. Només el cap. Em diu que miri al fons del carrer. M’esparvero. Liti. Tinc visions. Més liti. No. Un ésser del més enllà puja pel carrer. No sabem què fer. Avisem els mossos? No. Seria fer-nos el llepa-culs, els simpàtics, els empàtics i xivatos. Deixem els mossos que facin la seva feina, que la fan rebé.
Nino, nino, nino, nino, nino, nino… Ole, ole! Les forces i els cossos de seguretat ens vénen a salvar! Ja deia jo que no calia avisar ningú. Ells sempre hi són en el moment més oportú. El furgó entra al carrer fent trompos. Els pneumàtics treuen fum i queden marcats a l’asfalt. Guarros! Que no respecteu el medi-ambient! No estan per eco-òsties avui. Cent vuitanta-sis superhomes amb la Mask-Cat surten de cop i omplen el carrer. Aquelles que es van publicitar al teletienda FUCK’S en prime-time.
Emprenedoria marca catalana. Ideada genuïnament per un magnate de les gasolineres de Catalunya -rotllo Dallas- i que és president de no sé quina organització governamental. D’aquelles que es fan passar per les de sense ànim de lucre. Hehehe… deixa-les anar, a aquestes.
Amb serra d’or els angelets serraren… El fiambre ens vol delatar a tots. Els mossos no saben si rodejar l’ésser que puja pel carrer o averiguar on són els de l’Escolania. Uns quants es reuneixen per elaborar la tàctica d’atac. Els altres esperen ordenadament.
Cinquanta-sis estan damunt del furgó, rememorant dies històrics de la nostra nació. La veïna i jo ens mirem estupefactes. L’ésser s’aproxima a poc a poc. Descobrim que porta una bossa a la mà. Molt dissimulada. T’hi has de fixar molt i molt. Però la duu. L’ésser passa per davant de tots els mossos. Deixa la bossa a terra. Ens fa botifarra a tots. Els mossos continuen ideant la tasca. Està molt enajená des que va tornar del sud, diu la veïna.
Un altre dia em quedo sense poder anar a la botiga. La buida tota.
Passa per davant nostre. Ens torna a fer botifarra. L’ombra negra diminuteja i entra al Fumantxú. Els mossos han acabat d’idear el plan d’atac. Heu vist on ha anat? La veïna em fa que calli. Nosaltres, her-mossos, ja sabeu: ver, oir y callar. De fet, callem perquè no veiem res de res. A més, al poble no hi passa mai res. No sé quina mania teniu en venir-nos a veure cada dia. Els mossos hi estan d’acord. L’han deixat escapar. Però ja l’atraparan, ja. No se’ls passa ni una! Ens demanen col·laboració. Nosaltres els diem que som bon ciutadans i que sí. Que exercirem la col·laboració ciutadana. En Pitxu surt a saludar-los a tots des del balcó. Els fa el senyal de ‘quin mal de cap que tinc’. Es quadren tots i li retornen el mal de cap. Eixos turons per fer-vos un palau… Oh! Quina veu més montserratina. Sí, mosso. En Pitxu està aprenent a cantar. Aquest any participarà al concurs internacional de corals. A la de tres, tots pugen al furgó en fila. Els que no hi caben es queden al sostre. La Mask-Cat els fa passar desapercebuts.
Missió d’avui: agafar el cotxe i anar al poble del costat a comprar algo per afaitar-me. Començo a assemblar-me al Mag Merlí d’en Disney.
L’aigua desbocada del Moon River inunda el despatx.
Twitter. Ets i uts. Tothom molt revolucionat aquest finde. Es veu que és el dia internacional de les dones per la pau i el desarmament. Mentre, a tota la península surten cadàvers revitalitzats pel vol d’en Paquito sobre la capital l’estiu de 2019. Surten amb banderes i fan molta fressa i molta desendreça. Diuen que Espanya és una d’aquelles grans i, sobretot lliure. D’altres diuen que nanai. Que d’això, se n’ha de parlar. La putada és que es veu que tots els que van sortir eren intel·lectuals cabrejats. D’altres diuen que ja n’hi ha prou d’instrumentalitzar la veritable intel·lectualitat d’Espanya. Belén Esteban proposa muntar una mani per a tots els intel·lectuals que ahir no van sortir a cridar. Uns altres d’aquí insisteixen que en Da Vinci feia servir un escut d’armes català. Es veu que havia nascut a Setcases, en Leo. Però el van abandonar. El van llançar al Fluvià, com a en Moisès. Riu avall, les aigües de la Mediterrània el van dur cap al Po. Allà va pujar riu amunt i el van segrestar. Itàlia se’l va apropiar. No sé. Per cert, en Colón tindrà una estàtua a Sant Ferriol i l’ajuntament de Besalú el financiarà. La condició és que assenyali cap a la vila. Últimament les vores del Fluvià estan que se salen, tu. Daixones i dallonses. Una adolescent de 35 anys està molt trista perquè el seu xicot li ha bloquejat el twitter. Un altre està buscant grups de rap en valencià. Penso presentar-li la teoria lingüística d’en Bócan i escoltarà qualsevol rap. La Kris Jenner està molt preocupada perquè té tant desig sexual i ja no té edat pa tantos trotes. Fan un monogràfic de 20 pàgines amb les set posicions sexuals supersilencioses que tothom ha de provar. Vinga, a procrear tots! Les noves vivendes post-covid tindran una terrassa i una sala únicament per fer ioga.
Doncs sí. L’Spotify d’avui no para de cantar Moon River. És el bucle. Premo la tecla de majúscules. Truquen a la porta. Miro pel balcó. Oh! L’astronauta rus. En Pitxu baixa cagant llets, obre la porta i fa els seus workouts amb el rus. Baixo avorrit. No, no soc en David. Tampoc en tinc el cos. Soc un David confinat que de mica en mica m’assemblo al Papa León X d’en Botero. No. No sé on viu el David. Aquest no el conec. Potser viu al poble del costat. Però jo no en sé res. No sé mai res. Em fa cosa treure el tema de Lituània, que de debò em preocupa. Les ganes de preguntar-li se’m mengen per dins. Me mira fixament, com si esperés alguna cosa. Té delit perquè li pregunti pel meu paquet. Però jo em resisteixo. El subconscient em traeix i crido: Lituània! Deixa estar el paquet i vés-te’n cap a dalt. L’astronauta rus em diu que la ruda és la flor nacional de Lituània. Però que no en vol saber res. Finalment, em centro. Pitxu! Cabronàs. Puja cap a dalt. L’astronauta rus marxa amb la seva nau de DHL.
Trist i decebut. El meu paquet no arriba. Michelle ma belle es passeja pel despatx. Premo la tecla de majúscules. El fiambre continua amb la seva lletania dedicada al Rosa d’abril ara que som al maig. The Sound of Silence fa fressa pel despatx. Premo la tecla L. Avui pretenc començar el diari amb un article definit en singular. No tinc clar si el masculí o el femení. Tampoc tinc temps de pensar-hi gaire. Truquen a la porta. Miro pel balcó. En Borja ennenucat, el nét de la iaia i en Cópan amb el seu smart passant-ho tot per Tik-Tok.
Voleu pujar? Ei, tronco, jo sí. He quedat amb el marduix. Ei, bro! Puja, puja, que avui s’ha posat molt sexi. I tu, Borja, vols pujar? De fet, el nét ve a buscar el marduix. En Borja em regala una ampolla de colònia Nenuco. Em limito a donar-li les gràcies. En Cópan mira el sarcòfag. Escolta atentament les serrades que la serra d’or va fer en un palau. Flipas-con-la-gente-que-me-lo-disse-son-un-montón-un-montón-un-montón. En Cópan s’afegeix a la cançó i en Pitxu fa els baixos. Necessito una copeta de limoncello amb cloroquina. el nét baixa amb el marduix.
Donada l’avinentesa de la vetlla de nadal de maig, el nostre poble s’uneix a la crida de la nació en recaptar diners per a la investigació. Aquest any està destinat a la Mask-Cat. Han pensat de fer un lipdub però es troben que només són la iaia, el nét, en Cópan i el marduix. Jo no hi participo, en aquestes coses. Un sociòpata ha d’estar confinat com si en Cobi ens acompanyés com l’àngel de la guarda, dolça companyia, no em desempareu ni de nit ni de dia. Ho entenen. Decideixen fer un playback amb un hit de Dover. Es veu que serà molt innovador perquè mai, i mai vol dir mai, a cap poble, i cap vol dir cap, se li havia ocorregut abans, i abans vol dir mai de la vida anteriorment, de fer un playback. Penso que la idea és genial. És una idea que farà que el nostre poble s’obri a tot el món i que tota Europa vegi com d’oprimits i maltractats estem. En Cópan em presta el seu smart. Pujo al balcó. Els enfoco. I comencen el show que ens farà lliures.
Retransmeto en directe. Tik-Tok, Instagram, Twitter, Facebook. El vídeo en cinc minuts es torna viral i en Putin, en Trump, la Merkel i en Mark Ruttel descobreixen el nostre poble i ens donen un laik cada un. El de Bèlgica ens en dona quatre de laiks, un per a cada xarxa. És que ell ja n’havia sentit a parlar, de naltrus. Tot un èxit, la nostra vetlla de nadal de maig.
Rosa d’abril… ell, a la seva. Comme il faut.
Avui, estic reventat. Ha estat un dia ple d’emocions. Muntanyes russes, ensaladilla russa, polvorons de l’estepa russa, rus xenòfob, paquet de Lituània perdut per la gran Europa. Però, tot i que tenim la iaia enajená. Tot i que tenim en Cópan aburrío. Tot i que tenim en Borja, el nét i el marduix cansaos. Tot i que jo estic passat de voltes, el meu poble és gran!
Me’n vaig al llit. Merda! La rentadora no ha estès els llençols, no els ha planxat i no ha fet el llit.
Me’n vaig al jaç d’en Pitxu. En Pitxu continua amb els seus workouts amb el meu coixí.
Moon River continua sonant. Siri! Apaga l’Spotify!
De lluny, molt de lluny, els angelets serraren eixos turons.
No et perdis cap capítol!
T’ha agradat el que has llegit?
Si et ve de gust, et convido a col·laborar amb l’aportació econòmica que millor et vagi a través de PAYPAL.
MOLTES GRÀCIES
Ruixat © 2020-23 