Un marduix assedegat i mig abandonat. Un cadàver arriba al poble. Les tovalloletes de nenuco ens solucionen molts problemes. El paquet de Lituània… no sabem on és Lituània. Whatsapp m’envia senyals del més enllà. Vaughan deu tenir la solució.
En Borja queda fet un nyap després d’una festa runner amb en Pitxu.
Desconfinament. Fase Ú {1}. Dia Tres {3}.
Les nenes maques al de matí, s’alcen i reguen, s’alcen i reguen, les nenes maques… Siri! Calla! Són les 7. Per què em despertes tan aviat, avui? Bon dia. Avui a Honolulú hi ha el cel destapat, amb probabilitats de pluja, temperatures que no superaran els 30 graus. Siri, i al meu poble? Els algoritmes no geolocalitzen el meu poble. Make America Great.
En Cópan plora a ple pulmó. La calor fa pernoctar les segones residències amb les finestres obertes de bat a bat. Hem de posar-hi solució.
El mossèn toca les campanes. Són les 7.14. Campanades a res. No. Espera. A Tòquio són les 17.14. Campanades a mascaretes!
Em llevo.
Em costa respirar.
L’Snoopy es manté intacte.
Tranquimacín 0,25.
Suc de taronja natural. Avui em rento la cara abans de tallar la taronja.
Cafè. Ristretto. Nespresso.
Envio una foto d’un ram de flors amb el missatge ‘bon dia’ a tots els meus contactes de whatsapp. Em responen uns 254.
Avui serà un gran dia.
Estimar-se és mirar-se als ulls.
Ets com una flor que neix a cada instant.
Lao Tsé va dir seu i no facis res, el que sigui per a tu, serà per a tu.
Entra en el meu cercle de llum, Gusiluz!
A la nit no hi ha sol però hi és, que no el vegis no et transforma en miop.
L’amistat és com un bosc, a vegades s’ha de netejar.
Buddha es va il·luminar i no existia l’electricitat, acabem amb el monopoli de les elèctriques.
Només els nens i els borratxos diuen la veritat.
La vida és com el vent, ara bufa i ara no.
Tot arriba en el moment més inesperat.
Esperar és desesperar, no esperis res i se’t concedirà.
Jo, em desespero, inespero, exaspero, antiespero, proespero, coespero… i mai se’m concedeix res.
Ben pensat, què fan llevats tan aviat al matí? No han entès que aquests missatges no es responen?
Em començo a estressar.
Seu i no facis res, va dir Lao Tsé. Vaja penjat!
A les 8.30 hauries de rentar els llençols. Fa 65 dies que no ho fas i s’aguanten sols.
La Siri té raó. Urgent: rentar els llençols. L’exterior reflecteix el teu interior. Vaig a l’habitació. En Pitxu s’està muntant els meus coixins. Pitxu! Respiració exasperada. La llengua torçada babeja els coixins i les parets queden esquitxades. Pitxu! Eduardo Manostijeras apareix entre ell i jo. El deixo estar. No ve d’un dia més.
A les 10 has de regar el marduix, està pensit. A les 10.15 has de mirar el gmail. Tens correus per respondre. A les 11.00 tens lliure… Siri! Busca alguna cosa que m’animi a Spotify!
Hecho para ti. Cuanto más escuches, mejores serán las recomendaciones. Daily Mix 2. Nat King Cole, Norah Jones, Stacey Kent y más. Mmmmm… la intel·ligència artificial em supera. No hagués dit mai que aquesta és la música que m’agrada. Premium siempre está contigo. I Déu també. Quizás, quizás, quizás, submergits en el dubte existencial. Començo a veure-hi senyals del més enllà, entre lo de Lao Tsé i Nat King Cole. No tenir res segur és seguretat en la mediocritat del coneixement d’aquell que sempre vol tenir raó. Raó en el quizás. Segur que no t’equivoques mai. Gracias por escuchar Spotify. Podrías haber elegido escuchar un caset, o pinchar un vinilo, o poner un ocho pistas… Ostia! Ja no hi ha cd’s, blueray’s i derivats? No. El món del 2020 es divideix en Spotify o casets.
Unchained Melody omple el despatx. Obro el balcó. En Pitxu ve desesperat de l’habitació i s’hi esterrossa. Tant de workout l’ha deixat planxat. Es veu que es va baixar una app per al mòbil. La iaia obsessiva-compulsiva vesteix la cortina de la cuina sense mànegues. Porta una Vichy Catalán sota l’aixella sense depilar. A l’altra mà, el carrito per buidar la botiga. Que bé, avui sense botifarra. Es para sota el balcó. Mirada lasciva-ressentida. Deixa l’ampolla a terra. Llança el carrito amb prou força perquè trenqui la porta de la botiga i li omplin. Es veu que ella fa les comandes per whatsapp. Em fa botifarra. Agafa l’ampolla, se la posa sota l’aixella peluda i continua el seu camí.
Beyond the Sea surt dels altaveus del mac.
Nino, nino, nino, nino, nino, nino…. Mossos eixelebrats pel carrer. La veïna xafardera repenja les mamelles per la finestra i treu el cap. Em mira. Em pica l’ullet. No entenc el missatge. M’ho fa perquè m’ha de dir alguna cosa o perquè la va animar la foto que per error li va arribar per bluetooth? Els mossos surten del furgó i ens miren amb cara de circumstàncies. Bon dia! Tot bé? Tot bé! Bon dia. Per què hi hauria d’haver alguna cosa més enllà del tot bé en un poble que no hi passa mai res? Bon dia. Bon dia. Psst, psst… Miro la veïna xafardera. Es veu que aquesta nit hi ha hagut un assassinat. La iaia té un cadàver a casa -i això que semblava bona dona, eh! El facebook en va ple. Costa de creure. En un poble ‘tot bé’, i ara tenim cadàver. Es veu que volia anar al Fumanchú però es va negar a tenir experiències organolèptiques i li van prometre una experiència que el deixaria tiessu.
La iaia surt de la botiga. L’ha buidada. Tanquen la botiga. Nosaltres tanquem finestra i balcó.
Missió d’avui: agafar el cotxe i anar a comprar al poble del costat. He de comprar alguna cosa per afaitar-me.
Gmail: he d’ajudar a Greenpeace perquè la gent no tiri plàstics al mar. Em proposen fer un màster d’infectologia Avanz. En Vaughan em parla d’orígens curiosos d’expressions en anglès -a mi me la sua-. A Privalia diuen que tenen Ralph Lauren bé de preu. Nespresso tenen petites dosis d’intensitat -són proveïdors del Fumanchú, fijo-. L’Ara diu que té titulars nous, que si no els veig és perquè no clico no sé on -si no els veig, és perquè no m’he tret les lleganyes i no duc les ulleres. Siri! Hi ha algun correu interessant? Sí. Els de Garmin han descobert maneres divertides de moure’m per casa. Perfecte. Vull un rellotge Garmin com el d’en Borja, que els ulls se me n’hi van quan el veig.
Hazte Premium y no tendrás que saltarte canciones. Precisament és el que agrada a un hiperactiu: escoltar una llista de dues hores en cinc minuts.
Obro Word. Full en blanc. Cafè fred. What Am I To You? No ho sé, Norah. Cigarreta a punt d’encendre. Truquen a la porta. Oh! L’astronauta rus que em porta el paquet de Lituània! Baixo i obro la porta de bat a bat, per donar-li la benvinguda. Efectivament, l’astronauta! No, no soc l’Enriqueta. La Conchita Wurst, sí. I tampoc sé on viu, l’Enriqueta. No tens cap paquet per la Conchita Wurst? Se’n va capbaix.
En desanimo. Em deprimeixo. Prozac. Un i prou. What a Wonderful World. Animes, Spotify, animes…
Full en blanc. Cafè chambré. Solamente una vez… collons, com està avui l’Spotify. SOS! Para! SOS! SOS? Només pot ser en Borja. Surto al balcó. L’aire nenuco es menja l’oxigen. En Borja està fent running pel carrer, amb les seves malles blanques i cenyides i en Pitxu se li ha enganxat a la cama creient que era la milpolvos d’en Roger. Pitxu! Tranquil, Borja, ja baixo. En Pitxu entra a casa cagant llets amb la cua entre cames. En Borja em diu que s’ha fet testimoni de Jehovà. Que les cançons al temple i no intercanviar-se la sang amb els amics es veu que va bé per treure fòbies. La seva, als gossos. Mala opció venir a un poble que no hi passa mai res i que els gossos sense xip hi corren lliures. On és la Cuca? Es veu que ha sortit a comprar a les sis del matí i encara no ha tornat. Té una Visa. Se l’estima més que a ell.
Aquí teniu en Borja fent running pel carrer de casa, la destrossa que li fa en Pitxu i com torna a casa fet un nyap:
Twitter. Ets i uts, daixones i dallonses. Es veu que la NASA envia una advertència a tota la humanitat: el sol s’està debilitant. No diu res més. Exerceixo el pensament crític impulsat pel departament d’ensenyament. No se m’acut res. Bargalló, baixa! Se m’acut que qui escriu el guió del 2020 s’hi està lluint. Una editorial diu que aquest món desolat per l’absència, l’abraçada és un gest que ajuda a continuar vivint. Home… Jo, amb la d’en Borja, estic servit per a molt temps. Si no, sempre tinc el til·ler. Els talibans diuen que el Gobierno són una pandilla d’assassins perquè fan un homenatge a un comunista que ha mort recentment. Es veu que a Saragossa hi ha hagut un malentès entre la policia i els manifestants perquè no van treure les porres i en canvi van amenaçar un càmera de TVE. Un bon oftalmòleg arreglaria els biaixos visuals de les forces i els cossos de seguretat. Els d’aquí diuen que els catalans venim de la lluna perquè el nom antic sembla ser que era Catalluny. I què és el que està lluny? La Lluna, clar. D’aquí que la Lluna sigui un territori més dels Països Catalans. Es veu que la Margaret Thatcher no era britànica, sinó de les Franqueses del Vallès. Que gran és el meu País! Una ministra d’allà la messeta diu que la propagació del virus ha estat degut a què la Xina, Espanya i Estats Units estan en línia recta. Una d’aquí diu que, per a rectes, les de la DUI. D’en Piolín, no se’n parla. Deu estar nedant. Exclusiva del Lecturas, monogràfic súper interessant sobre una participant de Supervivientes 2020. Diu que aquest estiu es duran els bikinis estampats florals i pinta-llavis fosforito. Els governs d’aquí, d’allà i de més enllà diuen que és il·legal ser guapo. Tots amb mascareta, obligatòria sempre. Per sempre.
Per fi! Ja tinc títol per al capítol d’avui: Marduix. I què podré explicar sobre el marduix? Tu escriu, fes com la veu que sentia en Van Gogh: si sents una veu a l’interior que et diu que ets un negat en pintar, tu pinta. Doncs això. Jo, escric. Truquen a la porta. Ole, ole, ole! Serà l’astronauta rus una altra vegada?
Sento reggaeton barrejat amb bachata darrera la porta. És el nét de la iaia obsessiva-compulsiva. El nét aquell que no sap qui són els seus pares però sap qui és la iaia. Li dic que baixi la música. Em diu ‘ei, tronco’. Tronco? Jo li contesto: ei, bro! Em diu que ha de parlar amb mi seriosament. Tot lo seriosament que es pot parlar amb algú que acaba de fotre’s un xut a les venes. Ho sé perquè li veig la punxada d’on li regalima un suc. Ei, tronco, ens has de donar un cop de mà. Digues, digues. La iaia, que té un fiambre a casa i no sabem de què fer-ne. Hiperventilo. Li demano un tranquimacín, dels d’1 gram. Me’l trago. Parlem. Seriosament. Qüestió transcendental: a qui se li acut tenir un cadàver en ple mes de maig amb temperatures que pugen? A la iaia, evidentment.
Primera solució. Embolicar el cadàver amb les tovalloletes nenuco. Al nét li sembla perfecte.
Segona solució. Que en Borja guardi el cadàver.
Parlem amb en Borja. S’està refent de tant d’exercici. L’olor a nenuco l’embriaga i entrem el fiambre d’amagototis mentre el nét l’entreté sobre el Garmin del canell. Fico el fiambre al congelador. Gràcies, Borja. Per cert, com està en Cópan? fa estona que no el sento plorar ni cridar. Està dormint. Clar, és el que fan els bebès: dormir, menjar i deixar-se anar als bolquers. I la Cuca? Continua al centre comercial de tres pobles més enllà. Demà ens hem de reunir i parlar de tot plegat. En Borja i el nét hi estan d’acord. Tot fa olor a nenuco, assenyala en Borja. I espera, espera, penso jo.
Siri! Anul·la tot el que tinc. Em recorda que he de regar el marduix. És veritat. Agafo el flit i ruixo tota la terrassa. Em poso davant del marduix.
Estimat Marduix.
AUTOR: El confinat en fase 1 del poble que no hi passa mai res.
No saps la sort que tens d’estar amb mi, amb la Siri i en Pitxu. No saps la sort que tinc de tenir-te. Tots pensem que tenim una gran sort que hagis nascut en aquest test. Que ho hagis fet del no res. No sé ben bé què hi fas, a casa, a la terrassa, tot el putu dia sota el sol.
Jo espero el paquet de Lituània, i tu esperes l’aigua. Tots esperem. Però alguna funció deus tenir, a la vida.
Que déu t’hagi creat, deu ser per alguna cosa. La teva funció deu ser la d’esperar. No hi ha volta de full.
Ai, marduix! Se’t veu assedegat. Jo et cuidaré de dies i de nits. Et duré aigua cada dia. Petxugues de pollastre adobades, barreja d’arrossos integrals, pa d’espelta cuit a la pedra… Juro per déu que no tornaràs a passar mai més gana en ta vida. Només cal que em facis un crit i jo estaré aquí amb tu, fidel. Això sí, no m’abandonis mai, ell no ho faria!
Té, Marduix, aigua com si estiguessis en ple monsó.
Me’n vaig al llit. 1,25 grams de tranquimacín i un prozac no em deixen fer gaire res més. Hauria de començar a fer cas a en Vaughan i entusiasmar-me pels orígens curiosos d’expressions en anglès. Nespresso… els petits moments intensos de plaer ja els tinc.
Perfidia m’arriba a les orelles. Marduix, si pots parlar amb déu, pregunta-li qui ha deixat d’adorar el fiambre de cal Borja. Siri, apaga l’Spotify!
No et perdis cap capítol!
T’ha agradat el que has llegit?
Si et ve de gust, et convido a col·laborar amb l’aportació econòmica que millor et vagi a través de PAYPAL.
MOLTES GRÀCIES
Ruixat © 2020-23 
fantàstic un altre vegada! m’encanta la teva imaginació. Ara estic intrigada per saber demà qué passa amb el fiabre amb olor a nenuco…
M'agradaLiked by 1 person