La Siri té nenucositis i al carrer tenim nenucohòlics. Byung-Chul Han m’apareix en somnis. En Bócan explica les seves raons per parlar en castellà. Espronceda amenitza la diada. Sergio Dalma té poders sobrenaturals i el fiambre canta el ‘Rosa d’abril’ en ple mes de maig. I com sempre, mossos, veïna xafardera i botiga a la que, potser, podré comprar-hi algo per afaitar-me.
Desconfinament. Fase Ú {1}. Dia Cinc {5}.
Siri! Fumes massa! Tens la veu molt arrovellada, avui. Què dius que vols que t’encengui? Els teus algoritmes t’han dit que són les 6.20 del matí!?!?! Sí, ja he encès el sol del detràs. Avui es pon a les 21.09. Es nota que anem cap a Sant Joan. Tindràs dos minuts més que ahir de claror. A Honolulú tindran una màxima de 28 graus, una mínima de 23, amb la possibilitat del 14% de pluges, amb una humitat del 81% i un vent de 18 kms/h. Quina xafogor. I tu, quina fixació amb Honolulú!
I la veu arrovellada? Es veu que ahir va fer running amb en Borja. Va suar molt i es va posar nenuco. Només per refrescar-se, puntualitza. I li va passar un cop d’aire a la gola. L’infermer del CAP li ha dit que té nenucositis. Decideixo donar festa a la Siri, avui. Tenir una dona amb veu de segurata de sex-shop no em ve de gust.
He de parlar amb els mossos. Nencucoholisme. Nenucohòlics al carrer!
Em llevo creuat. No saludo ningú. Obro balcons i finestres. Aixeco persianes vikingament. Volves volen amunt i avall. Gime el viento que no corta el mar sino vuela del uno al otro confín. Tenim provençal rescalfat, avui. La iaia està fent estiraments al fons del carrer. S’ha comprat una pilota de pilates. També fa desenvolupar els abdominals. Des que ha tornat del sud, li ha entrat no sé quin virus de vigorèxia. Sento remenament a l’altra banda del carrer. Els nois estan obrint la botiga! Ole! La botiga tornarà a ser meva! Moc la mà per espantar una mosca verda que s’ha posat al meu nas. Es confonen i em saluden. Em faig el simpàtic i els dic ‘ei’. No. No em saluden. Em fan que no amb la mà. Estan tancant, ja. La iaia l’ha buidada tota.
Missió d’avui: agafar el cotxe i anar a comprar al poble del costat. Necessito, URGENTMENT, aconseguir algo per afaitar-me.
El meu subconscient em fa una mala passada. Ara recordo el malson-de-pesadilla que he tingut aquesta nit. Per això porto una mala llet de mala òstia faraònica. En el meu somni ha aparegut un alemany disfressat de coreà. Es fa dir Byung-Chul Han. Diu que és filòsof. Makagum Kristu. Quin mieo he patit! Més aviat és un desastròsof. Posava cara de circumstàncies molt profundes. O sigui, la cara de desastròsof transcendental preocupadíssim per l’esdevenir de la humanitat. Ni jartovino us desitjo el somni. Em deia coses esfereïdores com que els sacerdots sacrifiquen la creença a la supervivència. Que la virologia desapodera la teologia. Kontxu! Això és com dir que la truita de patates desapodera el bacallà ajorrieru. La resurrecció dona pas a la ideologia de la salut i de supervivència. Que la creença és una farsa. Vaja… ja no ens podrem reencarnar? Ja veuràs el Dalai Lama! que li estàs desmuntant la multinacional piramidal! Que els mossens són molt egoistes perquè Sant Francesc va abraçar els leprosos i, avui, es posen mascareta. Segurament, Sant Francesc tampoc portava calçotets. Que Sindbad el Mariner és la metàfora de la ignorància humana. Sí home! Digues-ho als d’allà, als de la messeta, i et faran recitar la Canción del Pirata mirant cara al sol.
Me’n vaig a la terrassa a encendre un piti.
Bon dia maco, em diu el sol.
Bon dia preciós, em diu el cel.
Bon dia ditxaratxeru, em diu el til·ler.
Tanta bona educació em sobrepassa.
Ep! Ep!
El que faltava! El marduix! Veig que has passat molt bona nit i que estàs que lo petas. Sí, el nét et vindrà a veure. Sí, l’escolania de Montserrat també. Sí, és mes de maig i avui és santa Rita. Calla ja!
Me’n vaig a la cuina.
Tranquimacín 0,25.
Prozac.
Oxicodona. Estic molt alterat, avui.
Xarrup de cloroquina.
Suc de taronja natural.
Torradetes de pa d’espelta integral cuit a la pedra amb xoriço de Cantimpalos.
A Tòquio són les 17.14.
En Borja em crida. Vaig al balcó. Ben enclanxinat. Garmin al canell. Ennenucat fins a dalt de tot. Malles blanques marcant musculatura. Top sense mànegues ensenyat bíceps, tríceps, pectorals i tota la mandanga. Oli a tot el cos. Quedo encegat i marejat. Em poso les ulleres de sol. Hem de parlar, avui. Sí, d’avui no passa. De casa seva surt un ésser. Em presenta en Cópan. Es veu que els aires de pagès l’aproven. S’ha fet gran i gran, grandíssim. I la Cuca? Comprant amb la visa tres pobles més enllà. Buenos días, em diu en Cópan, encantado de conosserle. Bon dia, maco. I que ben educat! Sí, es que estudío con los GJesuitas de Palma de Mallorca. Has crescut molt, eh. Sí. Es que me gusta molt vivir a aquí al pueblo. Recomano a en Borja que porti en Cópan a fer running. Em diu que no, que està en plena fase de creixement i que no li pot anar bé. El Nenuco amb fase de creixement barrejat amb Running és tòxic per l’esquelet, es veu.
Per cert, Borja, per què en Cópan parla en castellà?
En Cópan m’ho explica de manera flipas-con-la-gente-que-me-lo-disse-son-un-montón-un-montón-un-montón:
Canal de Suez. Canal de la Mantxa. Canal de Corint. Canal de Panamà. Canal Antena-3. Canal La-sexta. Canals de Venècia. Canals de Hangzhou. Assossiació-catalana-de-comunitat-de-regants (també tenen canals, ells). Un montón, un montón, un montón. És a dir [(1 x montón)3= mogollón5]. M’hi falta l’estret de Gibraltar, però tant se val. Sempre ens queda el velero bergantín. Home, la intel·ligència d’en Cópan sobresurt de la mitjana. En 1 minut 29 segons es carrega totes les teories lingüístiques i filològiques fent un matxembrat des del primer estructuralisme, passant per l’escola de Ginebra, el cercle de Copenague, l’estructuralisme americà i el generativisme per a acabar amb la lingüística del text i la pragmàtica. Ai, si l’Umberto Eco et sentís. Ai quan et posis a parlar en anglès i en Chomsky t’escolti.
Qué es mi barco: mi tesoro, qué es mi dios: la libertad, mi ley, la fuerza y el viento, mi única patria la mar.
La rentadora! A veure si s’enrotlla i me’ls estén, que no tinc cuerpo pa eso.
Nino, nino, nino, nino, nino, nino… Mossos assirenats i cagant llets arriben al carrer. La veïna obre la persiana energúmicament. Tovallola lligada per damunt del pitram. Foulard lligat als cabells a punt de cantar gosspel. En Pitxu surt al balcó i saluda els mossos fent un ‘quin mal de cap tinc’. Que ben educat, el gos. En Pitxu només pensa en els workouts que no fa. L’app del seu mòbil no li acaba de rotllar bé. Els mossos ens diuen que aquesta nit han robat un sarcòfag d’un museu sobre Egipte que havien d’obrir no sé on. Ens pregunten si hem vist el sarcòfag. La veïna em pica l’ullet i es posa l’índex al nas. Em sembla que vol dir que calli. Jo, com el marduix. Callat com un puta. Enèrgicament: NO! Nosaltres, her-mossos, ja sabeu: ver, oir y callar. De fet, callem perquè no sabem res de res. A més, al poble no hi passa mai res. No sé quina mania teniu en venir-nos a veure cada dia. Els mossos ens demanen col·laboració, d’aquella que ara està de moda, la ciutadana. Si veiem alguna cosa fora de lo normal o sospitós, que els hi diguem. Que si no, ens convertim en còmplices. M’escagarrino. Salto i els dic que sí, que hi ha dues coses sospitoses. Surt un altre mosso del furgó. Treu la llibreta. Un boli bic rosegat d’avorriment. Els explico la nenucohòlia. Els dic ue tenim un veí que parla castellà tot i ser català. Em diuen que això no és sospitós. Que som en un país multicultural, multilingüe, plurinacional, plurietnològic, plurimultidecollons i que, resumint, que som molt acollidors. Que això seria racisme, xenofòbia, homofòbia, maltractament, intolerància… Tantes coses? Penso jo. Ja fa bé la meva veïna de fer-me callar. És que no n’aprendré mai! I la nenucohòlia? Es fan els sords. El mosso esperreca el paper on ha fet les anotacions i el llança a terra. Guarro! li diu la veïna. Ell diu que és paper ecològic provinent de la barreja d’un pi amb roure i faig. Que es fon en la immensitat de la creació.
Twitter. Ets i uts. Es veu que els d’aquí parlen de no sé quin procés que si hay que ir se va però ir pa ná és tonteria. Que a la Xina no hi haurà creixement econòmic. Recórcholis. Una escriptora diu que es pren les teves paraules com a teves. Ah, profund, tu! Una noia ha penjat una foto del seu braç acabat de trencar i ens pregunta que què tal va el nostre divendres. Una editorial està molt emocionada perquè avui ha arribat el dia d’una estrena que s’estrena dilluns. És a dir, entenc que avui està nerviosa perquè l’estrena és dilluns i avui li han dit. No sé… Resulta que el nostre govern, el d’aquí, la Gene vaja, pagarà 43.400 euros a cada pacient ingressat en uci’s privades. Coñu! Els d’allà estan emocionats perquè diumenge hi ha una mani molt txula a Madrit. Portaran els iots al Mansanares i jugaran a golf amb les senyals de tràfic. Daixones i dallonses. No sé qui treu una antologia de textos grotescos, esperpèntics, hiperbòlics, obscurs, tremends, decadentistes, la puta bomba que obliga a replantejar-nos la literatura catalana d’inicis del segle XX. A la gent encara els hi arriben llibres de Sant Jordi. Ja dic jo que, a aquest pas, menjarem panallets amb santjordiades. El Cosmopolitan fa un monogràfic de flotadors gegants per a les piscines que es veu que arrasaran. Que amb un d’aquests, seràs la reina de la piscina. Podrem anar a la piscina? Ole! Puc saber quina Kardashian té el mateix signe del zodíac que jo! Ole tu! Emocionadíssim, avui!
Truquen. Qui serà, qui serà? Ohhh! L’astronauta rus que em porta el meu paquet de Lituània. Obro la porta. El paquet té mida humana. Jo vaig demanar una funda pija per al meu portàtil. No, no soc la Remei. De remeis, en tinc molts a casa, però no crec tenir pinta de Remei. Espera. Ja me’l quedo jo, el paquet. D’on ve? Mmm… no domino gaire la cal·ligrafia àrab. És a dir, gens. Em feia l’interessant. On he de signar? Em diu que no cal signar res. Que amb això d’en Cobi millor no tocar coses alienes. Veig el nét que puja fent tortes pel carrer. L’astronauta se’n va volant. Ei, tronco, vinc a veure el marduix. Passa, passa, bro, ca meva és ca teva si és que hi ha cases d’algú. Tu mateix, passa per la cuina i serveix-te. Puja cap a dalt. Sento plors ofegats per les abraçades emotives de desconfinament. Els recordo que han de mantenir una distància de dos metres. No acabo de tancar la porta i se’m presenten en Sergio Dalma amb l’escolania de Montserrat. Em diuen que vénen a fer l’atrezzo del marduix amb el nét. Pugeu, pugeu, en pulgarcito i la monyos encara no han vingut, deuen estar a punt, a aquest pas. Una energia invisible, ampla i gruixuda, espessa i consistent no em deixa tancar la porta. El flaire fort de nenuco esbat la porta i entra en Borja. Em porta un regalet. Una ampolla de colònia Nenuco. Li recordo que no cal que em dugui cap regal cada vegada que ve a casa. Ell em recorda que el van educar a les bernades a primària, a les escolàpies a secundària, i a Pamplona a la uni. Amb aquest pedigrí, no m’estranya. Tanquem la porta. Sentim càntics celestials que baixen per les escales de casa. L’enamorament s’empodera de la casa i en Borja i jo ens mirem embadalits, encenem les llanternes dels nostres smartphones, alcem els braços i els movem per fer un SOS enlentit.
Amb energies còsmiques i celestials renovades, deixem la banda que faci l’atrezzo. Obrim el paquet. Un sarcòfag. Perfecte! Oh, espera. Ara sí que ens hem fet còmplices. En Borja em diu que no, que no som còmplices de res. I no, no m’he quedat el comprovant de la recepció. Doncs sí, som còmplices! En Pitxu flaira el sarcòfag i rondina. Aixeca la pota i el marca. Pitxu! S’enganxa a la cama d’en Borja i comença el seus workouts diaris. Pitxu! Amunt, tarat! Amb la cua entre cames, puja a fer companyia a tota la tropa.
En Borja em porta a casa seva. Qué aseis aquí? Res, Cópan, res. Es que un montón, un montón, un montón de gente me lo disse. Tranqui, Cópan, continua fent l’influencer per Tik-Tok, que ton pare i jo tenim feina. La segona residència del Borja és al·lucinant de maca, restaurada amb el gust del glamour de perifèria, amb mobles de fusta de madera del nord més nord que el nord de Lituània. Agafem el fiambre de la nevera. Oju que en Cópan no ho vegi o ho explicarà tot per Tik-Tok. A mi em preocupa més la veïna del davant que ho explica tot per facebook. Un eclipsi de sol enfosqueix el poble. Aprofitem que tothom mira enlaire. Aprofitem que tenim tortolitos amb l’escolania de Montserrat i el Sergio Dalma. Aprofitem que les forces còsmiques estan de la nostra part i travessem el carrer. Ningú no ens ha vist. El putu fiambre pesa de collons. L’entrem a casa. Li canviem les tovalloletes de nenuco. En tindrem prou, de tovalloletes? No m’agrada el seu sarcasme. L’hem embolicat massa i ara no el podem aixecar.
Pujo a la cuina i em prenc un Redoxon Complex. Sento com la meva musculatura s’infla i agafo forces. En Borja està revolcat per terra ben suat. Sergio! Hauries de venir un moment a ajudar-nos.
En Sergio s’uneix a nosaltres. Entre tres no podem agafar el fiambre. A en Sergio li crida l’atenció l’olor de Nenuco. Ell és un nenucaire. Jo en dic un nenuhòlic. A en Sergio se li acut una genialitat. Ens diu de cantar el ‘Rosa d’abril’ ara que estem al mes de maig. Començo a ensumar-me que hi ha una conxorxa planetària entre en Byung-Chul Han, en Cópan i en Sergio.
Rosa d’abril, morena de la serra… el sarcòfag s’obre misteriosament.
De Montserrat, estel…. el fiambre levita horitzontalment.
Il·lumineu la catalana terra… al fiambre se li posa tiessa. Descobrim que el fiambre és un home.
Guieu-nos cap al cel… el fiambre es posa vertical i, d’una batzegada, encaixa dins del sarcòfag i la porta es tanca soleta. Patapum!
Deixem el sarcòfag decorant l’entrada de casa. Hi fa patxoca i tot, tu. Li posem una espelma. D’aquelles que van amb piles.
Ens reunim tots a la terrassa mentre el sol torna a aparèixer. Ens prenem unes copetes de cloroquina amb limoncello, una mica de pols d’oxicodona per als escolanets, prozac per al marduix i el nét, i expremo mil taronges per a tothom.
Quin dia més farcit, diu en Sergio. Sí, però mira com volen tots els escolanets, mira, mira! El cel queda negre una altra vegada.
Me’n vaig al llit! Constato que la rentadora no ha fet la seva feina. Perdó, constato que la rentadora no ha tingut la iniciativa d’estendre els llençols i fer-me el llit. M’agec al jaç d’en Pitxu. En Pitxu busca coixins per fer workouts.
Amb serra d’or els angelets serraren
Eixos turons per fer-vos un palau… Siri! Ostia, no, la Siri està de baixa. Fiambre! Apaga’t!
No et perdis cap capítol!
T’ha agradat el que has llegit?
Si et ve de gust, et convido a col·laborar amb l’aportació econòmica que millor et vagi a través de PAYPAL.
MOLTES GRÀCIES
Ruixat © 2020-23 